Ahora clases de francés y repaso para adultos / Ara classes de francès i repàs per a adults

Gracias a la gente que se acerca a PÁSALO con ganas de colaborar podemos ofrecer nuevos servicios, algunos de ellos que ya habían sido demandados por los usuarios, como clases de francés y clases de repaso y alfabetización para adultos.

El saber y la solidaridad no ocupan lugar y siempre generan enormes satisfacciones.

Si quieres inscribirte envíanos un mensaje a través de nuestro facebook o acércate por l’Ateneu de Puçol.

Clases de francés b

Gràcies a la gent que s’acosta a PÁSALO amb ganes de col·laborar podem oferir nous serveis, alguns d’ells que ja havien estat demandats pels usuaris, com classes de francès i classes de repàs i alfabetització per a adults.

El saber i la solidaritat no ocupen lloc i sempre generen enormes satisfaccions.

Si vols inscriure’t envia’ns un missatge a través del nostre facebook o acosta’t per l’Ateneu de Puçol.

Anuncios

3 pensamientos en “Ahora clases de francés y repaso para adultos / Ara classes de francès i repàs per a adults

  1. Bona tarda.Malgrat que el catala no es igual al francés, es sembla i potser aquest contingut de Xavier Diez, motive per apropar se a les llengues si serveixen per afavorir la comunicació i comprensio de la realitat que ens conforma i amb la que interactuem.Salut i Republica Paco M SEspai de dissidència

    La bitàcola de Xavier Diez

    11 de març de 2016 Política nacional 0 comentaris

    Espanya, capital Ankara

    Germà Bel, per fer entendre la idea de poder de les elits espanyoles, va fer servir la comparació amb la cosmovisió centralista de l’estat francès. Es tracta de l’obra “Espanya, capital París”, en què alerta del malbaratament econòmic de l’alta velocitat amb l’objectiu polític d’establir una estructura jeràrquica en què Madrid tractava d’esdevenir el centre polític i econòmic, l’alfa i omega d’Espanya. Des d’una perspectiva geopolítica, no li falta raó a l’economista d’Alcanar. Històricament, Espanya s’ha emmirallat en el despotisme borbònic i la seva reconversió posterior jacobina. Tanmateix, com ja va assenyalar Borja de Riquer en una polèmica tesi, Espanya, més que imitar, ha acabat fent una fotocòpia de baixa qualitat de les estructures polítiques i administratives de França, en què els titulars de l’estat han estat incapaços de seduir la ciutadania, o de bastir institucions mínimament eficaces o legitimadores.

    És recomanable llegir l’esclat de l’independentisme català (i probablement, a mig termini el basc i altres) com a un problema d’obsolescència espanyola. Si bé des del segle XIX es parlava de les “dues espanyes” per explicar els defectes estructurals de l’edifici espanyol, la crisi del règim del 78 no deixa de manifestar que el cinquè país en població de la UE pateix greus disfuncions que el fa inviable com a nació. Analistes com Daren Acemoglu i James A. Robinson a la seva obra “Per què fracassen els països” dedicava un dels primers capítols a analitzar Espanya com a una nació fallida. El llibre, un dels grans impactes editorials recents, cisellava un terme que ha fet fortuna: “elits extractives”. El cas espanyol esdevenia un paradigma de com unes elits vinculades al pinyol dur del poder, incapaces d’establir un projecte productiu, es dedicaven a parasitar les estructures polítiques i econòmiques del país, al llarg de generacions, fins a fer-los fracassar.

    Si avui hi ha una comparació més expressiva per caracteritzar l’estat espanyol, no el trobaríem a França, sinó a Turquia. Ambdós països coincideixen a esdevenir les restes d’antics imperis que es neguen a acceptar el fet de ser un més en el concert internacional, i no precisament dels més rellevants o simpàtics. Que les seves elits són porugues i incapaces d’administrar la complexitat i les contradiccions. Que perceben la seva identitat a partir de l’obsessió i l’essencialitat, no pas com a construcció cultural, sinó com a veritat revelada, des de la inquietant dimensió religiosa, en què la dissidència és combatuda com una heretgia. Ambdues societats mantenen una aparença democràtica, i tanmateix, quan s’ataquen els interessos de les seves respectives elits, la maquinària institucional fa funcionar l’arbitrarietat més salvatge.

    La presència de desenes presos polítics com Otegui o el sindicalista Rafael Díez Usubiaga, la caça de bruixes contra Podemos a Madrid, l’empresonament dels titellaires, la impossibilitat de jutjar el franquisme (o d’indagar sobre els més de 600 morts de la Transició), la impunitat de la ultradreta, o la negativa a considerar el franquisme com l’Holocaust espanyol, en l’encertada definició de Paul Preston, no resulta massa diferent a la persecució que manté Ankara sobre els periodistes crítics, el terrorisme d’estat contra els kurds, la impunitat dels paramilitars nacionalistes o el no reconeixement del genocidi armeni. L’ús parcial de les institucions, la discutible independència judicial, o la presència d’uns mitjans de comunicació reaccionaris amb ple suport públic i de grups privats vinculats a les elits extractives respectives acaben de composar la idea que Espanya i Turquia, als extrems d’Europa, són dos estats inestables i en descomposició, amb por a la democràcia real, perquè aquesta pot alterar profundament uns equilibris interns consistents en relacions de subordinació contra la seva ciutadania i les nacions que les componen. En el cas més pròxim, això queda reflectit en l’expressió de Lluc Salellas “el franquisme que no marxa”, i que tanmateix són els vells cognoms imperials que forneixen bona part dels consells d’administració de l’Íbex 35 i l’alt funcionariat judicial, administratiu o diplomàtic. El mateix que malbarata diners públics per negar la condició nacional de Catalunya.

    Nota: Article publicat a El Punt Avui

    TRIBUNA

    Espanya, capital Ankara

    XAVIER DIEZ – HISTORIADOR

    Date: Sat, 12 Mar 2016 18:17:40 +0000 To: pacoms7@hotmail.com

    • En breve, si nos pasas un número de teléfono o una dirección e-mail, nos pondremos en contacto contigo para que, junto al resto de personas interesadas, tengas una reunión con la persona que dará las clases para que defináis el horario y la frecuencia. Saludos.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s